El Poble

Edat Mitjana

En els temps de la Conquista, era una alqueria àrab en què Jaume I va donar cases i terres a alguns dels seus segons consta en el “Llibre del Repartiment”. Jaume II el Just d’Aragó, va vendre a Jaume de Palau, ciutadà de Barcelona, per a ell i els seus successors l’alqueria de Xeresa, estant el Monarca en el setge d’Almeria el 6 de novembre de 1309. Per motius que es desconeixen degué de tornar Xeresa a pertànyer als Monarques de la Corona d’Aragó, perquèsón estos els que la convertixen en senyoriu en el s. XV venent-la als Vich, cavallers de la Conquista. Pel 1417 Galcerán de Vich fa grans plantacions de canya de sucre i construïx un trapig (molí per a convertir la canya en sucre). En 1430 Galcerán de Vich, senyor de Xeresa, es compromet amb Ausias March, a pagar-li cinc sous pel sucre que produix cert canyameral però a condició que la canya li siga entregada per a la molturació i transformació dels seus sucs en el seu trapig. En 1487, Juan, fill de Guillem de Vich ven el senyoriu de Xeresa a Pedro Luis de Borja (una còpia de l’escriptura es conserva en l’arxiu municipal de Xeresa). Segons esta escriptura el terme de Xeresa linda amb el Castell de Bayren Els Vich tenien casa palau a Xeresa, conegut pels seus veïns com el “Castell” probablement d’origen àrab. Més tard va ser convertit A Casa Baylia i en 1888 A Casa Quarter de la Guàrdia Civil. Sent derruït en l’hivern de 1949-1950.

Segle XVII

En 1609, abans de l’expulsió dels moriscos, Xeresa té entre 400 i 450 habitants. Amb l’expulsió Xeresa va quedar quasi despoblada, però dos anys més tard, en 1611 és repoblada de nou i cap a 1645 ja comptava amb uns 150 habitants. Entre estos pobladors se’ls repartixen 2037 fanecades de diverses qualitats. (de Santiago La Parra en “els Borja i els Moriscos”) A D. Pedro d’Izco i Quincoces, majordorm del Duc de Gandia, se li concedix a carta de nova població unes quantes terres, més el molí fariner, el forn i l’almàssera de Xeresa a la qual estan obligats a fer el seu oli tant els veïns de Xeresa com els de Xeraco. 

Història Cultural i Religiosa

Des de la Conquista, en l’eclesiàstic, Xeresa pertanyia a Gandia, de la qual es va desmembrar en 1535 erigint-se en rectorat de moriscos. En el s. XVII quan inclús vivien els fills i néts dels primers pobladors es va construir l’actual Església, estil claustral del Renaixement amb campanar i fatxada d’estil barroc, sent posada davall l’advocació de S. Antonio de Pàdua. En 1902, se separà de Xeresa la parròquia de Xeraco que fins a eixe moment havia sigut una vicaria annexa a esta. En 1882 el Ravalet construïa una ermita a la Santíssima Trinidad amb l’esforç de tots els seus veïns. El 26 de març de 1936, el rector de Xeresa, a causa dels esdeveniments polítics, se n’anava del poble fent entrega de les claus de l’església i de la casa abadia al Jutge de Pau, quedant l’església tancada al culte fins a 1939. Per un acord entre el duc de Gandia i les autoritats de Xeresa en 1701, tots els fills del poble sense distinció de classe i sexe podrien anar a instruir-se gratuïtament a la Universitat de Gandia, sent la quantitat anual que Xeresa pagava pels guardes de la mar per a la Universitat. 

Esta Universitat va decaure amb l’expulsió dels Jesuïtes, i poc després per decret de l’11 d’agost de 1772, es tancava. En Marià Corbi, que va ser capellà de Xeresa durant 35 anys, en 1781, un any abans de morir, disposa davant de notari que els béns que ell havia acumulat estant en la parròquia de Xeresa, de les seues rendes, siga pagat entre altres, un mestre de primeres lletres que ensenye a llegir i escriure i la doctrina cristiana als xiquets. Després de diversos problemes i pleits, en 1792 es nomena mestre a un jove del poble, inaugurant-se eixe any la primera escola pública de Xeresa. Esta escola va funcionar fins que l’Estat va formar les escoles nacionals. En música també va ser Xeresa un dels pobles més avançats. Des de 1836 té banda de música, existint testimonis dels reglaments aprovats pels músics davant de notari en 1836, 1842, 1857 i 1876. En 1909 dels arrels de la “Música Vella” naixia la que encara perdura en els nostres dies. Xeresa en les Guerres En la Guerra de Successió de 1707, Xeresa estava en el bàndol dels Àustria. Derrotats estos en la batalla d’Almansa, els soldats del bàndol dels Borbó, es van dedicar al saqueig, arribant a Xeresa el 7 de maig de 1707, saquejant el poble i matant al capellà de la parròquia per negar-se a entregar els tresors i objectes de valor de l’Església. Durant la Guerra de la Independència de 1808, Xeresa mobilitza tots els hòmens de 16 a 40 anys fadrins o viudos sense fills. A més dels hòmens, el compendi del subministrament de Xeresa a les tropes espanyoles de 1808 a 1814 va ser de 104.152 reals de velló. (Arxiu Municipal de Xeresa).